Una estona amb…

“Quan era petita m’agradava molt l’estació de Juneda i les piscines!”

Instants després de l’obra “Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes”, em cito amb l’actriu catalana més estimada de Juneda. Mireia Aixalà és una jove actriu que ha aconseguit fer-se un lloc en el món interpretatiu català. La memòria dels caragols, Lo Cartanyà,… són algunes de les moltes sèries on ha aparegut. Però la cosa no acaba aquí, perquè també ha fet tele-movies (cinema de petit format, que només s’emet per la televisió) i teatre, és clar. Durant la xerrada, la Mireia Aixalà m’explica com li va la vida professional i quins records guarda de Juneda.

– A jutjar per l’aplaudiment que has rebut, la gent de Juneda esperava amb emoció que actuessis per la Festa Major, i més amb una obra que ha tingut tanta acollida. Havies actuat mai en alguna Festa Major?

– No, encara no, i tenia moltes ganes de fer-ho. I la gent estava emocionada perquè venia jo, però també perquè venia el Joan Pera, eh! Lo públic ha reaccionat molt bé, i crec que s’ho han passat molt bé. I jo també, és clar.

 

– Quin és el teu vincle amb Juneda?

– Los meus pares van néixer aquí i fins que es van casar van viure aquí,i llavors van anar a Barcelona, i jo vaig neixer a Barcelona., però a l’estiu i els caps de setmana baixàvem sempre. La família és d’aquí, tinc amics,…

 

– Quin és el teu racó preferit de Juneda?

– A mi m’agradava molt, que ara no està molt guay, quan era petita, l’estació. Quan era petita, eh, que era millor que ara. I llavors tinc molt bon record de les piscines, també.

 

– Com va la gira amb l’obra “Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes,…”

– Doncs molt bé, estem fent totes les festes majors de Catalunya! TOTES ! I és molt divertit, perquè clar, vas a pobles que estan de festa i la gent et rep molt bé. A més són llocs que normalment no es fa teatre, només se’n fa per festa major, i la gent t’ho agraeix molt.

 

– Parlem de la última sèrie de tv3 que has interpretat. A Lo Cartanyà donaves vida a la Tilda. Què teniu en comú la Tilda i tu?

–  Ui… la tilda i jo… poca cosa, casi res! L’accent, potser… i ja està, perquè ella és molt pija i molt ambiciosa i vol tenir una casa molt guay i un nòvio molt ric…. i jo sóc més normaleta que la Tilda.

 

– Havies interpretat mai algun personatge de les terres de ponent?

–  No, és lo primer, la Tilda ! i va ser molt xulo, perquè no és fàcil que passi això, perquè treballant a Barcelona, hi ha una tendència a centralitzar i que tots els actors parlin igual i se tira cap al central. I va ser molt xulo.

 

– Et devia fer il·lusió,no?

– Sí, molta! Perquè quan faig teatre, parlo català central, però amb la família i molts amics d’aquí parlo en lleidatà. Em feia molta il·lusió parlar com parlo jo de veritat. Va estar molt xulo.

 

–    Quina va ser la teva última aparició a la tele. A la Sexta, potser?

–    Sí, sí!

 

–    Com va anar l’experiència?

–    Doncs molt divertit! Perquè va ser en castellà, que no havia treballat mai en castellà i va ser una cosa nova. Va ser molt ràpid, perquè ho vam gravar tot en una setmana, perquè són esquetxos molt curts i llavors el programa lo gravaen un cop a la setmana, però los esquetxos els vam gravar tot en una setmana i em van trucar dos dies abans,… una bogeria! També hi havia el Xavier Bertran, Lo Cartanyà, que ja el coneixia,… I va ser molt divertit, molt trepidant, molt ràpid,… una locura, però al final va quedar.

 

–    Has fet un tastet de molts gèneres, et quedaries amb algun ?

–    Tots tenen les seves parts xules. El teatre està molt bé perquè estas al costat de la gent i notes com respires la gent i està molt bé. A la tele i el cine pots treballar més petitet i pots fer les coses més de veritat. Tot té la seva part xula, i crec que lo bonic és anar alternant.

 

–    Quins projectes tens de cara al futur?

–    Ara… és que això no ho expliquem mai, els actors, perquè es diu que si expliques el projecte porta mala sort… però bueno, t’ho diré fluixet i només a tu,eh! Doncs ara de moment acabem la gira eldia 14 de setembre i tornem al teatre i llavors tinc uns projectes de teatre amb uns amics meus. És una cosa més personal i petit, no tan gros com això.

 

QÜESTIONARI:

–    Què no t’agrada?

–    Ui, hi ha moltes coses que no m’agraden… però direm…les mentides.

–    Com vas celebrar el teu últim aniversari?

–    Mm… Deixa’m pensar,eh! Ah, sí! Va ser el primer dia que vam fer la funció de l’Òscar, una maleta,… que va venir public, no va ser l’estrena, però va ser la prèvia, el primer dia en públic, i vaig fer-ho al teatre, amb els meus companys, que em van regalar un bolso que no porto molt xulo! I vam fer festeta, però molt poqueta, perquè haviem d’actuar.

–    Ets una negada per…

–    Bff… per conduir! I tinc carnet! Però no hi plego res.

–    Tens por de…

–    Tinc por de… tenir por. Perque no m’agrada tenir de por i m’impedeix fer moltes coses…

–    L’últim llibre que has llegit?

Kafka en la orilla, de un japonés que es diu murakami

– Confessa’m un vici.

– Mm…un vici… ballar!

– Cafè o té?

– Al matí, cafè; però abans d’alguna funció, un te.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s